Tanatoris artístics

La moda que corre per les grans capitals europees, com ara París i Berlín, és la de transformar en centres d'art i d'inspiració creadora els antics tanatoris -o llocs on no s'hi realitzaven activitats agradables, precisament. Sembla ser que a les sales de vetlla hi ha els camerinos per als artistes, tots reformats, on s'hauran d'inspirar i crear les seves obres. Jo m'inspiraria en pensar com sortir d'allà!

 Ja ho diuen, renovar o morir -mai millor dit!-, però vaja és una mica morbós i tètric, tot plegat. Ara bé, és una manera de reutilitzar un gran edifici i donar-li una bona utilitat. Bé, potser allà hi van reposar les restes de cubistes, expressionistes o surrealistes, així com d'eminències de totes les àrees culturals i envien missatges de creativitat als actuals mestres de l'art. Mai se sap quina és la influència del més enllà! Le 104 és el nom d'aquesta galeria de la capital europea de la bohèmia, de l'art i llit de les millors creacions culturals del món.

 La vida evoluciona, el món progressa i els canvis s'ha d'acceptar; ens hi hem d'adaptar, peti qui peti, si no quedem exclosos d'aquest món. Altrament, tot passejant pels fantàstics i entranyables carrers del barrí llatí, no fa pas tants anys, em va ser impossible d'anar a fer un pió, perquè arreu on entrava hi havia comunes, cap vàter. Aquestes són les coses que sobten de les grans capitals que convius davant tot tipus de circumstàncies que mai deixen de sorprendre't! Tot i això, aquest renovar o morir podria ser aplicat a tothom, no?

 Ara som com som i on som, perquè molts algús van decidir, amb o sense reflexió prèvia, que certes coses havien de ser d'una manera. Aquesta ha estat una d'aquestes decisions que avui ens xoca perquè sabem que era un tanatori, però d'aquí unes dècades ningú ho sabrà i es deixarà seduir per les obres dels artitses, i no pas per l'ús que se li donava abans a l'edifici.